Ahir va venir la Núria, a renovar-se les ulleres perquè se li havien trencat les seves. És clienta de ja fa uns anys i sempre confia en el meu criteri, un gust. És sincera i sap el que vol, però sempre em pregunta, què et sembla a tu? Les últimes ulleres que li vaig fer, vam aprofitar la muntura, no ens la va comprar a nosaltres. La va veure en un aparador i es va enamorar. La va comprar i me la va portar per posar les lents. És una bona marca, que treballa amb bons acetats i és de fácil manipulació així que no hi ha problema en adaptar-li bé a la persona. Per mi és un pèl petita, però li agradava molt i va decidir tirar-ho endavant. Tres anys després ve, ahir, amb la muntura trencada i em diu “quines ganes de canviar-me-la, l’he portat a disgust aquesta muntura, molt incòmoda, de fet jo crec que m’ha deixat ja la marca per sempre a darrera les orelles.” … La Núria té una graduació mitja-alta i quan li poses les lents, per molt reduïdes que les posem, es nota el pes, i una cosa és provar-te la muntura amb els talcos de presentació i l’altra és quan posem les lents, això s’ha de tenir en compte. I allò de que jo li veia una mica petita li ha passat factura. Les ulleres han d’anar com un guant. Al final les posem portades a la cara moltes hores, molts, tot el dia!
Ahir sabia molt bé el que volia, una muntura fineta, però de pasta, que les metàl·liques amb plaquetes no les suporto perquè al final sempre se’m claven. Dec tenir la pell de la zona del nas, molt fina. Sí, tu i tots! El seu marit afegeix, ai si es que tot se’ns mou i descol·loca amb els anys. Rèiem.. pèro quanta raó. Volia una mica de color, però sobria. Que ja tinc una edat. Ai , però aquesta no és de iaia? jo no vull semblar una iaia, que no sóc tan gran. Si, aquesta està bé, però per la teva graduació no t’ho recomano, aquesta millor, podrem dissimular més el gruix. I és així mirant opcions una a una, prenent-se el seu temps com aconseguim trobar la muntura perfecta per cada persona. Ens fem un fart de veure gent amb muntures que no se li ajusten. Sobretot ho hem notat amb tota la onada low cost que ha arribat al sector de l’òptica. Materies de molt baixa qualitat que no dilaten i no ens permeten ajustar-les, i amb totes les ofertes que trobem al mercat de muntura i lents preu tancat, veiem molts molts casos de muntures grans en cares petites, de muntures petites en cares grans, ponts que no encaixen, barnilles curts, o masses grans, formes que no són idònees amb les graduaciones, etc. Triar la muntura no és només moda!
Hi ha petites normes d’estètica que poden ajudar també per fer-nos una idea. Sigui com sigui, és una idea, per tota la resta, valorar el cas en funció de la graduació, nosaltres us assessorem encantats, només es tracta de que ens confieu aquesta elecció, al final, és la nostra feina!
La Núria al final, ha escollit molt bé. Crèiem que està contenta i nosaltres satisfets de la feina conjunta. Gràcies!
